Sónar 2014 #2: divendres 13 de juny: de Matmos a Buraka passant per Despacio

Sónar 2014 #2: divendres 13 de juny: de Matmos a Buraka passant per Despacio

Segon dia de Sónar! Aquest any hi ha algun problema a organitzatiu a la gestió de les entrades i sortides, perquè per entrar has de fer una cua de més de 20 minuts garantits cada vegada, cosa que no havia passat mai a cap Sónar de dia anteriorment, com a mínim des de 2009, en sóc testimoni. A part de les desagradables aglomeracions a la cua, i de que hagis de dir als de seguretat que ets diabètic o celíac perquè et deixin entrar una poma al recinte (!!!) – nota: si si, DROGUES POTS PASSAR LES QUE VULGUIS PERÒ POMES NO EH- un cop dins: festa màxima a tope total amb FM BELFAST al Village. Us he de dir que ahir anàvem super cuquis vestits, el senyoret Safari Estilístic i jo, ell vestia Stroamesc amb pajarita, polo, pantalonets curts i cinturonet, jo anava de extra de videoclip de Fifty Cent amb crop top bling bling i el no menys bling collaret daurat del Sónar. Aleshores va passar quelcom d’insòlit, els Cup of Couple SI SI ELS DE VERITAT que feien un coolhunting per noséquinarevista (és igual perquè no sortirem) ens van fer una foto i en el mateix moment ens vam trobar amb Vanity Dust que ens explicava que havia sortit dijous nit i havia dormit 4 hores, o 2 hores, no sé, amb ell mai se sap.

Processed with VSCOcam with c1 preset Processed with VSCOcam with c1 presetfoto 1

Aleshores vam aprofitar que tothom anava a Simian per anar a Despacio ja que hi havia poca cua (per anar a Despacio hi ha cua sempre, perquè l’aforament és reduït, i això fa que es mantingui la qualitat de l’experiència). Què és Despacio? (a part de “a poc a poc” en castellà): doncs són James Murphy i 2manydjs en una sessió de 6 hores seguides: “una experiència inèdita ideada per celebrar l’acte d’escoltar música en un club. DESPACIO desplaça el focus de l’escenari cap a la pista, perquè els protagonistes siguin el públic i la experiència auditiva”. I ja només per això val la pena anar-hi. La pista està envoltada de torres d’altaveus i amplificadors de 3 metres d’alçada cadascuna, situades en cercle i amb més de 50.000 watts de potència que emeten els sons greus, mitjos i aguts per separat, així, uns no contaminen els altres. Els aguts són a dalt de tot de la torre i els baixos a sota, és sensorial perquè al estar envoltat el teu cos balla sol al rebre l’impacte de les ones de so, experiencial ja que hi ha molta foscor i joc de llums de colors, amb les mítiques boles al sostre, i música molt disco. Si avui aneu al Sónar, no deixeu de fer la cua i passar per Despacio, de veritat que val la pena.

D’allà vam anar al Hall a veure MATMOS, no sense abans trobar-nos l’Aleix i el Pep al Village (i fer pipi, que sembla que mai fem pipi als posts, nota: aneu als banys que són dins del Sónar +D, als del 3r pis, són els millors, hi ha menys cua i estan nets). A veure com us explico Matmos perquè és una cosa molt estranya, són dos nois que fan molta gràcia quan parlen, i fan molts experiments. Primer començaven amb un vídeo d’una cara que s’anava distorsionant a mesura que apareixien sons estranys i una mica bruts, bèsties. Després hi havia música molt ballable sense deixar de ser bastant experimental, en el sentit literal, d’experiment. I després feien música amb cinta adhesiva negra (de la d’enganxar cables) que un d’ells anava enredant al seu voltant (crec, sóc miop, duia les ulleres però no hi veia prou bé) i també tenien més objectes amb els quals enregistraven sons i els posaven en loop. A mig camí entre el Sónar by Day i el Sónar +D.

Processed with VSCOcam with g3 presetfoto 3

Al sortir vam passar per Bonobo que estava allà donant-ho tot al Village i ens vam trobar amb la benvolguda Montse Virgili que feia el Cabaret Elèctric en directe des del Sónar a les 21h i també amb més gats i en un tres i no res eren gairebé les 21h i així que vam anar tirant cap al Dôme (on ens vam trobar l’Oriol) per veure EL CONCERT que més ganes tenia de veure i us diré que VAIG BALLAR BOJAMENT DURANT 1 HORA SEGUIDA perquè va ser absolutament brutal. El què? BURAKA SOM SISTEMA. Ho duien tot, el ritme, l’alegria, les ganes de ballar, la força, tot! parlaven cadascú en un idioma diferent i rapejaven i cridaven i saltaven i ballaven! només m’hauria agradat estar més a prop de l’escenari per haver pujat a ballar amb ells. I així vam acabar el Sónar de dia, donant-ho tot amb Buraka. I avui, recta final: comencem a les 15:30 amb Spoek Mathambo, a donar-ho tot de nou, visca!

moderna.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
moderna con gafas

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>