En busca de la joventut eterna

En busca de la joventut eterna


Avui m’he llevat d’hora (tenint en compte que acabo de començar vacances, acceptarem “d’hora” les nou de la matinada). M’he vestit i he convençut a una amiga de fer mitja hora en metro per anar a una tenda de cosmètica que vaig descobrir ahir a les 12 de la nit a facebook (#truestory) en la que venen productes coreans d’aquells que veus a les bloggers a youtube fen-t’hi reviews. Nena, que diuen que els coreans ens porten 12 anys d’avantatge en tecnologia cosmètica!

Tot això per acabar gastant-me més del que estic disposada a admetre públicament en: una mascarilla hidratant que ve dins un pot en forma de tomàquet, un esprai hidratant on-the-go envasat en un contenidor en forma de conill, una mascareta pels ulls que porta una nina dibuixada a l’envàs (l’associació d’idees està clara, i en mi funciona) i un quitapuntosnegros (que li dic jo) en el que utilitzen un dibuix d’un nas de porc per dir-te que ets una marraneta i que ells estan per fi aquí per treure’t de la teva misèria. Aquest és el moment en el que m’agradaria confessar que els quitapuntosnegros són una de les coses que més m’agrada en aquest món i que més li aporta al meu creixement emocional.

Total, quatre productes que em prometen que em trauran a relluir tota la bellesa amagada que duc sota les muntanyes de sèbum i cèl·lules mortes que es queden dins els meus poros. I em direu, n’estaràs orgullosa de com et deixes entabanar! Doncs quan ho provi tot ja us diré el què, de moment no sabe no contesta. (Tot i que tinc grans expectatives pel quitapuntosnegros de tres pasos, molt fan).

Algun dia us hauré d’explicar d’on va néixer aquesta insana obsessió per recol·lectar tanta bellesa. Perquè jo abans no era aixi. Ho juro. Jo abans tenia grans a la cara dia si dia també i ni tan sols sabia què era una crema hidratant (horror!) i em gastava els diners en còmics i en xocolata enlloc de fer-ho en àcid hialurònic i colàgen. Bueno, en xocolata encara me’ls hi gasto.

Tot per aconseguir una cara digna d’un “però quina pell mes fina que tens!”, “però si tens pell de nina!” (això juro que m’ho ha dit la meva jefa). Jo m’ho crec tot a mitges, perquè si deixo que se’m pugi al cap, deixaré de cuidar-me la pell la meitat del què ho faig ara i els bons costums no s’han de perdre mai. I perquè no vull que la gent deixi de dir-me coses maques (sort que no saben que la BB cream és la responsable de que sembli que tingui pell de porcellana).

De totes formes ja arriba el temps fred (més o menys) i ens tancarà els poros de la cara i farà que aquell dia que se’ns va oblidar rentar-nos la cara amb el foam abans d’anar a dormir (a la hoguera!) no ens pesi tant a l’endemà. Perquè al cap i a la fi, el secret de la bellesa eterna és un por (casi) tancat i ben net.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Sandra

A mí una vegada em van dir que tenia certa gràcia per explicar les coses, i que (semblava que) sabia de què parlava. Més tard em van demanar què digués tot el que pensava en un espai enmig de l'internet perquè a qui li interessés ho llegís. Sembla que encara ningú se n'ha adonat de que sóc una tarada sense filtre amb vàrios forats a la mà. Espero que duri.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>