Els meus desitjos per Sant Jordi

Els meus desitjos per Sant Jordi

Demà-passat serà Sant Jordi i això em recorda que jo sempre guanyava els Jocs Florals al meu cole fins que als 8 anys, a 3er, vaig decidir escriure una versió alternativa del conte, on Sant Jordi era Jordina, una noia, i on el Drac no era dolent, i on la princesa era un príncep i era força pesat. Aquell any no vaig guanyar. Vaig concloure que el jurat era tancat de mires, que acceptaven qualsevol incoherència com que la princesa entrés al sorteig d’aliments pel drac (cosa absurda, perquè sent de classe privilegiada, al món real mai hauria format part dels possibles àpats per un drac, i amb 8 anys això ja feia temps que em semblava absurd, com si no hi hagués classes socials al món, au va) però no acceptaven una versió alternativa del conte. No vaig tornar a presentar cap versió alternativa del conte, però amb l’adolescència vaig concloure que Sant Jordi era el típic senyoret heteropatriarcal contractat per un pare encara més heteropatriarcal per anar a buscar la filla que s’havia fugat amb el seu millor amic gai, que li deien drac perquè com a senyoros masclistes consideren tot el que no sigui heteronormatiu com un monstre, i un drac que treu foc pels queixals i s’ho menja tot ja els hi va bé per terroritzar a tothom. No sé, trobo que la llegenda de Sant Jordi cada dia s’aguanta menys, el drac em cau molt més simpàtic que el cavaller, que em fa molta mandra, i amés, ningú li regala cap llibre a ningú, perquè les dones si no llegeixen millor, que contemplin flors. La fera ferotge de l’Ovidi és una mica el drac, i la policia per ordre de l’alcalde és una mica Sant Jordi, i l’Ovidi és la princesa, en una versió moderna de tot plegat.

I avui he llegit un article super bonic que es diu “Contes per a Nens petits” i que signa l’Isabel Sucunza a La Directa i m’he en recordat de tot això que acabo d’explicar, perquè està clar que als 5 anys quan vaig guanyar els meus primers Jocs Florals (els de P5) amb l’enginyós rodolí “Adeu Adeu Ninot de Neu” no tenia massa eines per qüestionar la llegenda de Sant Jordi, però als 8, quan per fi em vaig decidir a escriure’n una versió alternativa, ja feia alguns anys que trobava que la llegenda “grinyolava” tal i com diuen a l’article.

Tot això per dir que volia fer una llista dels llibres que m’agradaria que em regalessin per Sant Jordi (i per tant no els he llegit), però també volia aconsellar-ne alguns que m’he llegit, no sé ben bé com endreçar tot això, però ho intentaré.

Els que m’agradaria que em regalessin

 

(Però no tots de cop que sinó no els podria gaudir). Tenen enllaç si feu click a la imatge que us reenvia a algun lloc on parlen del llibre. Això és per si voleu més informació.

Tu-seras-un-homme-féministe-mon-fils-aurelia-blancVIVAN-LAS-UÑAS-DE-COLORES

BCN futuraFeminismo TorpesinternetNOSinPlastico

mama impertinentTenArguments.indd

Els que recomano jo:

No és que acabin de sortir, de fet, n’hi ha que tenen força anys, com el de “Hay Clases Sociales”, que me’l va regalar la Júlia i m’encanta molt! “La ciutat dels animals” i “Frank” els té la meva fillola i són molt recomanables per explicar-los als nens i nens quan són petits, i perquè se’ls llegeixin quan ja siguin una mica més grans. “Estamos todas bien” i “El Fruto Prohibido” són còmics, de dues autores, que es llegeixen molt fàcilment i que es rellegeixen amb les mateixes ganes. “No Logo” realment és de 2001, si si, té gairebé 20 anys! i podria semblar que està caducat, que ja no pot ser actual, que amb tot el que ha canviat el món.. però francament és increïblement il·luminador per entendre tot el que ens passa avui. Imagino que molta gent ja se’l va llegir “en el seu moment”, jo no, i ho estic fent ara amb molt de plaer. “Mi vida en la carretera” i “Flâneuse” parlen de dones, dones que passegen, dones que viatges, dones a l’espai públic. El primer potser és més imprescindible per la vida que el segon, però tots dos m’han agradat molt. Voilà! No és que jo sigui una gran lectora, faig el que puc, i humilment volia compartir una micona.

ciutat animals Clases Sociales  flâneuse frank fruto prohibido   No Logo   todas bien vida carretera

*Agraïments: a l’Elisenda per fer de model per la portada d’aquest post

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
moderna con gafas

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>